Un dia clar, assolejat i nitit.
El boletaire surt de casa amb la intenció d'anar a buscar bolets, surt al carrer i es dirigeix cap al bosc.
Un cop que el boletaire arriba al bosc es disposa a buscar bolets.
Al cap d'una estona el boletaire en troba un bolet i decideix menjarse'l.
De sobte un esser petit sur d'una especie de coba, tenia tota la pinta de ser un gnomo.
Boletaire: Hosti qui ets tu?
Gnomo: Bon dia nai! Sóc l'esperit boletaire, l'esperit de la montanya. Vinc d'entre els rius i les valls, conec a tots els peixos i aus! Ets un nai afortunat, digues un desig i te'l concedire!
El boletaire se'l mira sorprés.
Boletaire: Tiu això només pasa a les pelis!
Gnomo: No, també passa a la realitat, va nai que et concedeixo un desig.
Boletaire: No m'ho puc creure!
Gnomo: T'ho creuras nai, digues un desig, no em siguis tolay.
Boletaire: Com puc demanarte res si encara no em crec que em parli un tiu de mig metre.
Gnomo: Tens al devant un homenet unicell, amb barret verd, amb airforce blancas que sra a mig metre de terra i no t'ho creus? Vinga, digues un desig.
Mai no s'ahuria imaginat en una situació com aquella. Qué ha de demanar? Riqueses? Dones? Salut? Felcitat?. El gnomo li llegeix el pensament.
Gnomo: Demana alguna cosa. Ser millonari, pare de família, .....
El boletaire confus comença a pensar lo que en realitat vol...
Boletaire: Vull....
Li passen imatges d'ell rodejat de noies amb molts diners o amb la seva família feliç, també poden controlar el món i treient unes molt bones notes als seus estudis.
El gnomo li comenta; que no pot esperar que tenia 5 minuts per decidir i que els minuts corren i això proboca que el boletaire es desesperi.
Li queda molt poc temps.
Boletaire: Vull un altre gnomol!
Desapareix sense deixar rastre i el boletaire te l'esperança de repensar el seu desig.
Gnomo 2: Bon dia nai! Sóc l'esperit boletaire, l'esperit de la montanya. Vinc d'entre els rius i les valls, conec a tots els peixos i aus! Ets un nai afortunat, digues un desig i te'l concedire!
Agobiat a més no poder el boletaire crida estressat;
Hostia!
El gnomo concedeix el seu desig, una hostia a la cara i desapareix. El boletaire cau al terra.
De sobte, sopresa. El boletaire desperta del somni.
Fi
Boletaire: Hosti qui ets tu?
Gnomo: Bon dia nai! Sóc l'esperit boletaire, l'esperit de la montanya. Vinc d'entre els rius i les valls, conec a tots els peixos i aus! Ets un nai afortunat, digues un desig i te'l concedire!
El boletaire se'l mira sorprés.
Boletaire: Tiu això només pasa a les pelis!
Gnomo: No, també passa a la realitat, va nai que et concedeixo un desig.
Boletaire: No m'ho puc creure!
Gnomo: T'ho creuras nai, digues un desig, no em siguis tolay.
Boletaire: Com puc demanarte res si encara no em crec que em parli un tiu de mig metre.
Gnomo: Tens al devant un homenet unicell, amb barret verd, amb airforce blancas que sra a mig metre de terra i no t'ho creus? Vinga, digues un desig.
Mai no s'ahuria imaginat en una situació com aquella. Qué ha de demanar? Riqueses? Dones? Salut? Felcitat?. El gnomo li llegeix el pensament.
Gnomo: Demana alguna cosa. Ser millonari, pare de família, .....
El boletaire confus comença a pensar lo que en realitat vol...
Boletaire: Vull....
Li passen imatges d'ell rodejat de noies amb molts diners o amb la seva família feliç, també poden controlar el món i treient unes molt bones notes als seus estudis.
El gnomo li comenta; que no pot esperar que tenia 5 minuts per decidir i que els minuts corren i això proboca que el boletaire es desesperi.
Li queda molt poc temps.
Boletaire: Vull un altre gnomol!
Desapareix sense deixar rastre i el boletaire te l'esperança de repensar el seu desig.
Gnomo 2: Bon dia nai! Sóc l'esperit boletaire, l'esperit de la montanya. Vinc d'entre els rius i les valls, conec a tots els peixos i aus! Ets un nai afortunat, digues un desig i te'l concedire!
Agobiat a més no poder el boletaire crida estressat;
Hostia!
El gnomo concedeix el seu desig, una hostia a la cara i desapareix. El boletaire cau al terra.
De sobte, sopresa. El boletaire desperta del somni.
Fi
No hay comentarios:
Publicar un comentario